cavall – humà – cavall. Des dels meus ulls. Olga Valls.

cavall-humà-cavall. Des dels meus ulls.

La majoria de la gent va galopant la vida aguantant com pot els bots que aquesta va donant, opinant sobre tot el que li passa pel davant i fent les coses com les fa tothom simplement perquè les coses són així i ningú les pot canviar. D’altres preferim decidir com volem viure, prendre les nostres decisions i fer el que realment ens agrada. Pensem que les coses si que poden canviar si estem disposats a fer que canviïn i sentim que podem fer-ho. I amb el tracte amb el cavall passa el mateix. Hi ha els que simplement s’hi pugen i aguanten com poden, sotmetent-lo perquè és el que sempre s’ha fet, donant-li ordres perquè només és un animal, etc. Mentre que uns pocs busquem alguna cosa més, alguna cosa que ens fa sentir bé, una relació especial.

Olga i Pubilla Té la capacitat de fer que ens concentrem exclusivament en ell. Deixem tots els pensaments de banda i estem només per ell. Ens deixa hipnotitzats, la ment es relaxa, es buida i es queda més serena, més tranquil·la.
Tots ens poden portar a aquest estat de benestar per molt problemàtics o dolents que siguin (opinió de qui no arriba a una bona comunicació amb ells).

Tots ells tenen aquesta característica, tot i que sempre hi ha algun amb qui ens sentim més a gust i en sintonia, amb el que tenim una connexió especial. Els hem de deixar expresar-se i escoltar què ens volen dir. Alguns no ens diran gairebé res perquè han perdut la confiança en els humans o perquè han après a ser robots, d’altres ens ho diran molt clarament, i d’altres seran més subtils però també ens acabaran parlant. Sempre ens obren una porta a que ens comuniquem amb ells… la resta depén de nosaltres.

Hi ha molta gent que no accepta que pugui existir aquesta comunicació, que poguem connectar les dues ànimes. Ens prenen per raros (com a poc) però és en aquests moments en els que nosaltres emetem vibracions positives amb més força. Visualitzem clarament que obtenim el què esperem i, sense pensar-hi, ens venen a la ment idees sobre quines tècniques realitzar i el moment d’utilitzar-les. Hem obert un canal amb la nostra inspiració.

Volem el màxim que ens pugui oferir sense que aquest deixi de ser el que és, cavall. No obliguem; negociem i arribem a acords. No jutgem si és bó o dolent; simplement és. Respectem el seu caracter, la xispa que el fa ser feliç, la seva ànima, i aprenem a jugar amb això. Tractem d’explicar-li el que volem aprofitant com és. Ell s’entrega a nosaltres, no com un servent sinó com un company. És ell qui se’ns acosta, qui té curiositat i gaudeix aprenent de nosaltres.

Vol sentir-se lliure i tenir algú en qui confiar, algú amb qui col·laborar i amb qui prendre decisions. És sensible i busca també la nostra sensibilitat, que l’entenguem i ens posem en el seu lloc. No necessita que l’agobiem, el molestem o li provoquem dolor. No té cap necessitat de ser un esclau, només vol que es respectin les seves necessitats i viure en pau. I ens ho dóna tot quan està en bona connexió amb nosaltres. Així és feliç, està sa. En canvi acaba fugint quan se sent obligat, dominat, pressionat o desconcertat. Això provoca que el seu cos reaccioni amb malestar: coixeres, còl·lics, alèrgies… etc.

Tot i això de vegades sembla que se senti bloquejat, com si no estigués preparat, com si tingués por del que li demanem… No estarà reflexant com ens sentim nosaltres? Què sentim, què li transmetem? I si som nosaltres els que no creiem que aquell moment sigui l’idoni per demanar? I si som nosaltres els que no creiem que ens hi poguem relacionar com volem? I si som nosaltres els que estem bloquejats perquè no sabem com seguir endavant? Dubtem de si ho farem correctament, sense espatllar res? Si no confiem en nosaltres mateixos com a bons líders, ell ho perceb i no respon fins que no sent que la nostra ment s’ha aclarit, que tenim una direcció establerta i que anem cap allà amb decisió.

Mentre no trobem aquesta direcció pot ser convenient fer una pausa. Deixem que ell es relaxi, no se senti pressionat sense cap sentit i paeixi tot el que ha après fins ara integrant-ho en el seu subconscient. Nosaltres treballem en nosaltres mateixos. Aclarim què és el que volem, ens assegurem en creure que si volem fer-ho, podem fer-ho, i ens hi acostem de nou amb el cor i el cap tranquils. Ell reb aquestes sensacions i, disposat sempre a col·laborar amb nosaltres, arribem a aquesta harmonia que busquem.

Aconseguim ser la nina dels ulls del nostre nino de pelutx mida gegant, amb qui conviure i confiar. Cap trauma per a cap dels dos i tota una aventura de comunicació i amor.

Olga Valls.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

w

Connecting to %s